CARTA ANÒNIMA

Querido, sé que mai llegiràs aquesta carta, mai arribarà, a les teves mans, i si arribés tampoc la llegiries, no sóc res teu ni res per a tu. tant de bo la poguessis llegir perquè sàpiques i et creguis ja que tot el que et dic no és mentida. Ja m'estic començant a oblidar de tu, ja no et estrany doncs sense tu estic millor, no vaig dient que em moro per mirar-te, això ja va acabar. Potser el nostre problema està en que pensem una cosa que ni pensem ni sentim. Jo vaig pensar que tu senties alguna cosa per mi, vaig pensar que tu i jo podíem ser alguna cosa, vaig pensar que tot el que em deies era veritat, vaig pensar que estaves enamorat de mi, però ja, el pensé, la realitat és que res del que estava passant, vaig esperar mes del que vaig rebre.

L'únic final feliç possible entre nosaltres hagués estat no havernos conegut.

 PATRICIA